Dormies mig agafada al meu braç,
Ha sonat un clàxon de cotxe encallat,
Has obert un ull mandrós I callat
I has tornat al teu somni privat
Pujava el cafè I ens he recordat
Ballant a una platja amb barrets mexicans,
La cara que feies al 'nar girant
Crec que era de felicitat,
Crec que era de felicitat

De moment no et riuré més les gràcies,
Per una vegada he entès el que cal
Passi-ho bé, que m'esborro del mapa
Per perpetrar a l'ombra un gran pla quinquennal

Sento que et despertes, et vinc a buscar,
Nena tens cafè, vols que torri pa?
Al diari res massa estimulant,
Mica en mica ja et vas despertant
I fumes mirant els cotxes passar,
T'entregues a l'aire dens del veïnat,
Penso en proposar que baixem al far,
Jo que mai he estat home de mar,
Jo que mai he estat home de mar

El primer any compraré una corbata ben llarga estampada amb colors crus,
I, el segon, els millors professors europeus m'ensenyaran a fer el nus
Pel tercer guardo l'antologia dels grans octosíl·labs que parlen de tu
I, pel quart, l'edició limitada folrada amb vellut
I el cinquè ens creuarem per l'Eixample I demanarem taula en un bar de menús
Trauré pit, ensenyant la corbata, I llavors, bonica,
Dependrà de tu

I el cinquè ens creuarem per l'Eixample I demanarem taula en un bar de menús
Trauré pit, ensenyant la corbata, I llavors, bonica,
Dependrà de tu
I llavors tot dependrà de tu