Són temps de guerra I vanitat,
D'ignominiós flux d'odi I rancúnia
Són temps en els que hem demostrat,
La sobèrbia que ens embruta,
Sense recança, sense sentit d'integritat
Diàfenes imatges exemptes de depreciades paraules,
Capciosos icones embastardits de mots manuclejats
La força del progrés, de cap a caiguda en escreix
Sorgeix del nostre anhel
Vivint damunt dels nostres fems,
Nostra pregària, la dels invidents
Certament no podrem retornar
A la terra que ens hem denegat
Sota la insignia de la ignorància,
Cavem fons germans la nostra identitat